Geografia íntima

Geografia íntima és un dietari emocional que acompanya una dona que s’acosta als cinquanta en el seu retorn a París un any després d’haver-se retrobat amb un amor de joventut i tot s’hagi acabat.

La ciutat —els seus cafès, els carrers en pendent de Montmartre, els museus, els cementiris i el Sena— es converteix en un escenari viu on la protagonista intenta reconciliar-se amb un record  que encara batega fort.

Entre passejades, trobades inesperades i rituals quotidians, la narradora escriu per comprendre què queda després del desig, què vol dir estimar i què implica travessar el dol d’allò que no tornarà. El text explora amb lucidesa la fragilitat, la memòria, la solitud i el cos que canvia, però també la capacitat de tornar-se a inventar, de dir “no” i de començar de nou.

Amb una prosa íntima i despullada, l’autora dibuixa el mapa d’una reconstrucció personal: un París que és alhora refugi, mirall i camp de batalla emocional. Un recorregut silent per la ciutat de la llum ple de referències literàries, històriques i cinematogràfiques. Geografia íntima és, finalment, el relat d’un viatge cap a una mateixa, un acte de cura i de llibertat.