Mallorca. Deeses de cos i ànima

Els indis d’Amèrica del Nord deien que les fotos els treien l’ànima. I això és el que fa especial l’ull de Pere Colom. Cada obertura de diafragma de la seva càmera capta l’essència de les persones… com el diafragma dels pulmons, que és on situaven l’ànima els grecs. En aquesta ocasió, però, li posa gènere a l’esser. Vol captar l’ànima de la dona mallorquina. La dona mare, la dona eterna, la dona treballadora i la ferida, i la guarida.

I per això necessita la puresa màxima: el cos nuu. Només així, llevant les pistes, els uniformes i les castes arriba a l’esperit. La dona mallorquina nascuda a qualsevol part del món, mestissa, arrelada i voladora, que Pere Colom capta al negatiu per tenir-la per sempre així, sense roba… i després deixar-la volar de nou… per fer l’ànima eterna, per fer d’elles deeses onmipotents i omnipresents.

A l’alçada de Helmut Newton o Robert Mapplethorpe, Colom torna a col·locar-se darrere el visor per fer-nos aquest regal, aquestes 75 fotografies, la majoria en blanc i negre, que ens parlen i que deixen veure l’ànima de la dona del nostre segle.

«Es necessita una tècnica molt acurada i una mirada neta per a descobrir el misteri d’aquestes dones i jo crec que Pere Colom ho aconsegueis, transformades pel seu art en deeses.»
Carme Riera (Escriptora membre de la Reial Acadèmia Espanyola)

«Amb aquest llibre, entre totes, li explicam al món el que és ser mallorquina, el que és ser cada una de nosaltres, i ho explicam nosaltres, amb la veu potentíssima de tot el que som. Ni més ni manco.»
Roser Amills (Escriptora)