El niño de oro. Los niños raros III

Cuando los habitantes de los suburbios encontraron a Teo flotando en el río, lo primero que se les pasó por la cabeza fue vendérselo a los anticuarios de la ciudad. Teo era – y seguramente sigue siendo – un autómata bicentenario, hecho de oro, plata y marfil. Sin embargo y a pesar de que un solo dedo del autómata les hubiera sacado de la miseria a todos, pronto abandonaron tal idea puesto que Teo podía, hablar, comer, rascarse, correr, sentir curiosidad y en definitiva hacer todas aquellas cosas que hace un niño de diez años.

EL NIN D’OR – ELS NINS RARS III – EDICIÓ EN CATALÀ – 978-84-17389-14-7

Quan els habitants dels suburbis varen trobar en Teo surant al riu, el primer que se’ls va passar pel cap va ser vendre’l als antiquaris de la ciutat. Teo era – i segurament encara ho és- un autòmat bicentenari, fet d’or, plata i ivori. Però tot i així, i encara que un sol dit de l’autòmat els hagués tret de la misèria a tots, abandonaren la idea, perquè Teo podia parlar, menjar, gratar-se, córrer, sentir curiositat i, en definitiva, fer tot allò que fa un nin de deu anys.